9 projectes alternatius i autogestionats que has de conèixer

Qüestionar-se i qüestionar el context que ens envolta, ha creat un escenari emergent de projectes autogestionats que parlen de controvèrsies i dissidències des d’un punt de vista artístic i estètic. Nous llenguatges que obren debats i ens fan reflexionar sobre com vestim, d’on prové la roba, que representa i com comunica.

Us parlem de diferents projectes alternatius que tenen en comú la lluita combativa, la defensa del dret de ser, de viure d’acord amb una mateixa, sent i estant orgulloses de tombar estereotips i deixant de normalitzar injustícies sociopolítiques.

ARTE MAPACHE

Arte Mapache neix a finals de 2016 sota una mirada feminista interseccional, artística, d’activisme antigordofòbic i com a teràpia pròpia. A través de la il·lustració, fotografia i testimonis reals es mostra la diversitat de cossos i d’identitats per tal de trencar amb la normativitat, donar lloc a realitats invisibilitzades, empoderar, alliberar, crear nous referents i espais de reflexió.
Entendre que el cos és canviant i que per això no hem de rebutjar-lo.
Treballar la mirada per a normalitzar la diversitat i així deixar de jutjar per veure més enllà de les fronteres que ens han construït durant anys aquesta societat marcada per estereotips nocius i constants, perquè el problema no són els nostres cossos ni les nostres identitats, el problema és aquesta societat que ens violenta i criminalitza constantment per no complir amb els seus estàndards.

LA VIETNAMITA 

La Vietnamita és una cooperativa serigràfica de Vilanova i la Geltrú, que neix en el 2015, dedicada al disseny i l’estampació de material tèxtil per a diversos projectes, col·lectius i moviments socials. També compten amb una línia pròpia que és reflex de l’activisme, sempre present en qui són i que fan. Una cooperativa activa i en moviment, conformada per gent jove amb un clar compromís de reivindicació política i social amb les persones que integren la iniciativa i el seu entorn més proper. La Vietnamita és també un espai de difusió i distribució de material alternatiu i marxandatge per grups de música com ara la Brigada Moreneta.

LALARIOT

Lala Riot crea el seu compte d’instagram al 2017 amb la idea de compartir les il·lustracions que feia de tant en tant amb missatge feminista. És al 2019, quasi 2 anys després que neix el projecte LalaRiot amb un caràcter més subversiu i en el qual es promou un feminisme molt més inclusiu tenint en compte a les companyes trans, les companyes empresonades, les discapacitades i racialitzades. “El que em mou a crear LalaRiot és una barreja entre fer allò que em fa sentir lliure com és la il·lustració i les ganes de difondre un missatge ple de ràbia contra tota la violència a la qual ens sotmet i exposa aquest sistema. També em sembla essencial que sigui un espai de difusió per a ajudar a companyes d’altres col·lectius a ser més visibilitzades. Per exemple, si jo tinc el privilegi de ser una dona blanca europea i em considero antiracista, el meu deure com a persona antiracista és cedir el meu espai a persones racialitzades perquè les seves reivindicacions arribin a més persones, quedant-me jo, evidentment, en segon pla.” Totes les samarretes porten un missatge clarament anti-autoritari, ja que el feminisme considero, ha de tenir implícita aquesta idea, sinó perd en gran part el seu sentit.

MALAFOLLA CREW

Malafolla són un estudi visual de Mallorca, que de manera cooperativa dona a conèixer les creacions dels artistes que hi ha darrere. “La nostra obra es defineix per tenir un caràcter combatiu, feminista, una mica friki i de casa nostra. A través del disseny gràfic, la il·lustració, el collage i la serigrafia donam forma a les nostres idees que transformam en obra gràfica, roba, bosses i marxandatge.” La seva expressió artística és eclèctica i colorista, combinen diferents estils que els dóna una identitat molt personal.

MIARMA RIOT 

Miarma Riot neix a finals de 2018, amb diversos intents de dissenys i impressions fallides, durant mesos, fins a parir la definitiva gata d’autodefensa. Aquestes estan impreses en una màquina 3D construïda a mà, i en la qual ha col·laborat gent de tot el món, ja que és un projecte Open Source.
El projecte ha passat de la impressió de gates d’autodefensa, i d’armar dones, a dissidents de gènere, a amigues marikas, a les bolleres, a les no-binaries, a les nostres trans … a vestirlxs, a vestir-nos … De quina manera?? D’una manera sostenible i justa. Lliure de conflicte … Mitjançant samarretes de cotó orgànic ecològic, de comerç just i veganes. La roba de Miarma Riot té un sentit identitari, és un projecte autogestionat, políticament actiu i molt posicionat en la nostra vivència.
Els éssers que estem sostenint aquest projecte, no ens sentim d’acord, ni d’acord amb el gènere assignat que se’ns va donar, i que va tenir un pes impositiu en ubicar-nos dins el binarisme de gènere, i en el format de dona.
Creiem en la diversitat més absoluta i dispar, perquè és molt propera a les nostres vides, a les persones que caminen al costat de nosaltres, a les que estimem, a les que no coneixem i a les que vindran.

MISSCOMADRES

Misscomadres és un projecte que es presenta en societat el 6 de maig del 2017 fruit de mesos de treball. Els objectius de Misscomadres han anat variant i es continuen adaptant segons van avançant, “per nosaltres el principal sempre ha estat recuperar les veus de personatges importants en el món del feminisme o de missatges concrets i fer-los servir d’altaveu”. Més que identificar-se com un moviment,  Misscomadres s’identifica amb una lluita, una lluita feminista que no deixa a ningú endarrere. “Vivim el feminisme antiracista, antifeixista, anti classista, anticapitalista, anticapacitista, anti transfòbic, que no discrimini a ningú per la seva orientació sexual, la seva professió o les decisions que hagi pres a la seva vida. Misscomadres han iniciat un projecte a través de goteo amb l’objectiu de mostrar els processos tècnics i manuals de la producció de la roba i ressaltar la importància de recuperar l’agricultura i la indústria en l’àmbit local. Visibilitzar el que és invisible darrere de cada peça de roba.

QUEFER

QueFer es defineix com a col·lectiu polític-estètic en mig d’una revolta social que identifica a una generació inconformista i que es planta davant la precarietat que hem d’afrontar molts joves. “Algunes ens vam creure allò de què el futur estava a les nostres mans. Sense més, aspirem a escoltar bona música, a viure en comunitat i a vestir bé. Aspirem a expropiar INDITEX, i que sigui controlada de forma popular, així com abolir el treball assalariat. I perquè no, a viure per sobre de les nostres possibilitats, perquè les nostres possibilitats són pura brossa”.

TRIFASIKAS 

Trifasikas  definieix el seu estil com “angry clothes” i defèn lemes com “ama tu barrio, odia el turismo” o “antes muerta que patriota”. “Va néixer sota la idea de fer les camis que ens agradaria portar evitant alimentar macroindustries explotadores, sent una alternativa antifeixista, sostenible i, a més, rebonika. No tenim un objectiu concret més enllà de passar-ho bé, créixer, aprendre, enfadar la gent rància amb els nostres missatgets a samarretes i fer més suportable la destrucció del capitalisme.”

VANDERPLA

Vanderpla és un projecte que arrenca el desembre del 2020 fruit d’una gesta en ple confinament. “Les hores d’avorriment ens varen empènyer a fer quelcom que no s’havia fet fins ara: donar visibilitat a la cultura underground catalana, creant marxandatge propi per cada projecte i representar el macarrisme rural“. Amb seu a Moià (el moianès), col·laboren amb persones i proveïdors del territori, les seves peces de roba tenen segells de certificació ambiental. A més, també compten amb certificacions de bones praxis laborals que asseguren el benestar professional de les persones que la fabriquen. Amunt el macarrisme rural català!