'Support your local Barricades'

´Quan un dit apunta el cel, el ximple mira el dit’, aquesta dita es refereix a què és el que ens preocupa d’un contenidor que crema?, el contenidor cremat o el perquè crema?

La literalitat és queda un la superficie del missatge, i sovint les persones no reflexionem més enllà de la paraula explicita. Fa unes setmanes la vicerectora de la UPC tuitava: ‘Ganes de foc, de contenidors cremats i d’aeroport col·lapsat!!!’ . El tuit i la seva autora van ser durament condemnats pels partits de dreta, recolzats per la premsa, que l’acusaven d’agitació a la violència als carrers. En conseqüència es va produir la seva forçosa dimissió del càrrec. On apunta el seu missatge? A la crema de contenidors o a la resistència dels ideals? No podem oblidar que molts dels drets que tenim, no s’haguessin conquerit sense la protesta. Llavors es fa com molt evident que prendre partit, és implicar-se, és voler entendre, i deixar de banda la imparcialitat, perquè qui no es posiciona, està al costat de l’opressor.

El que ens incomoda hauria de ser la injustícia, no les cendres, el que ens preocupa hauria de ser que a una persona li buidin l’ull en una manifestació, no que es cremin contenidors.

Els titulars apunten a la distracció, i això ens impedeix veure el rerefons. Darrera de les mobilitzacions i barricades, hi ha lluita, hi ha una ciutat viva. No posem l’èmfasi en cremar coses, sinó en debatre que s’està fent malament i que provoca les movilitzacions als carrers. Els contenidors cremats són el fracàs del que no funciona.