Victor Arias. Joventut i fotoperiodisme

Victor Arias Joventut i fotoperiodisme

El procés independentista, els desnonaments, els judicis contra la llibertat d’expressió o l’abús de poder, són combustible de grans mobilitzacions, que tenen com a punt de partida més significatiu, l’octubre del 2017.

En aquest marc de crisi social i política, s’ha vist un creixement exponencial de fotoperiodistes que fan cobertura gràfica de manifestacions i moviments socials.

Els mitjans, especialment els nacionals, han fomentat una imatge romanitzada del que succeeix i s’assenyalen els disturbis, però, eviten posar el focus en el problema que els origina. Davant la injustícia que suposa la condemna sistemàtica i la criminalització dels moviments socials, una generació que ha crescut en una convulsió permanent dels drets i llibertats, ha portat que cada vegada hi hagi més joves interessats en el fotoperiodisme. Aquest fet, sovint és explicat per la necessitat d’aportar una visió honesta sobre el que passa als carrers. Tot i això alguns acusen de què aquest fenomen està forçant un col·lapse professional per la sobre demanda.

Enmig de la intensa presència de mitjans i fotoperiodistes freelance en les manifestacions, es suma una font creixent de conflictes entre manifestants, fotoperiodistes i policia. Fa només uns mesos, durant les mobilitzacions per l’empresonament de Pablo Hasel, era Jordi Costa qui demanava respecte per a la professió donat que sovint se’ls assenyala com l’enemic. Cal recordar que molts fotoperiodistes han estat en el punt de mira de les forces policials, com Mireia Comas va ser detinguda dels mossos d’esquadra mentre cobria un desnonament a Terrassa. Això els situa entre dos fronts amb la complexitat que comporta la defensa de la neutralitat.

victor arias manifestacio
Foto Victor Arias by Joanna Chichelnitzky @chichfotografia

En parlem d’això i d’altres coses amb el Victor Arias, un jove de 19 anys, estudiant de fotografia i apassionat del fotoperiodisme.

Quan comences a interessar-te pel fotoperiodisme?

Poc abans de l’1 d’Octubre de 2017, vaig començar a anar tot sol a fer fotos a manifestacions tant dels CDR com de l’ANC. Poc a poc em va anar agradant més i més, vaig anar fent companys i amics dins del sector i em vaig anar interessant per altre tipus de lluites com pot ser la de l’habitatge, la llei de seguretat global a França o ara més recentment la dura vida dels migrants en busca d’una vida millor.

Consideres que és una forma d’activisme?

Considero que la fotografia pot ser de les formes més directes d’activistes, encara més en l’era de les xarxes socials en la que vivim, de fet hi ha molts fotògrafs activistes, sobretot a França hi ha un gran nombre de joves que van a les manifestacions amb les seves càmeres i fan grans treballs alhora que activisme. Per la meva part, no em considero directament fotògraf activista, encara que crec que es pot ajudar a un moviment sense estar-hi dins, simplement donant veu (amb fotografies) ja l’estàs ajudant. Personalment, m’agrada pensar que amb les meves imatges ajudo més que si fos un manifestant més.

En moltes manifestacions hem vist agressions a fotògrafs no només per part de la policia, sinó també de manifestants. Per què creus que passa això? Quina opinió tens al respecte?

Crec que les agressions a premsa són intolerables. Per començar, si estas lluitant per els drets i llibertats de la classe treballadora, quin sentit té que li pintis la càmera amb un spray a una persona que segurament està igual d’explotada que tu? També dir que la policía lo ùltim que fa és mirar les nostres imatges, a tots els carrers del centre de Barcelona hi ha desenes de càmeres de seguretat a disposició de la policia. No som l’enemic.Per altra banda, obviament no estic a favor de tot el que fa la premsa. Per exemple, personalment intento no publicar imatges on es pugui reconèixer a gent cometent actes vandàlics. També evito els moments on es crea l’efecte photocall, on hi ha 30 càmeres i fotògrafs fent gairebé la mateixa fotografia del mateix succés.

Actualment hi ha un moviment molt jove i actiu dins del fotoperiodisme, a què creus que és degut?

Crec que per una part es deu al fet que molts joves ens sentim més útils en una lluita fent fotos que no sent un manifestant més. També crec que és perquè fins fa pocs anys, un equip fotogràfic només el podien tenir les persones amb un cert nivell econòmic, actualment segueix sent un sector molt car, però ja hi ha opcions d’iniciació bastant accessible a tothom.

Fa pocs dies has estat a Tenerife vivint en primera persona el que està passant al campament de “La Dignidad”. Com t’ha canviat aquesta experiència?

Ha estat una experiència molt dura alhora que enriquidora. Tant en Joan Gàlvez (el meu company fotògraf) com jo, anàvem amb unes expectatives totalment diferents del viatge, creiem que ens seria molt més complicat dur a terme el reportatge sobre la situació dels migrants a Les Canàries i va ser tot el contrari, des del primer dia ens van rebre amb les portes obertes i amb ganes d’explicar tot el que han viscut. Actualment hi ha 3 centres a Tenerife on es troben migrants, vam anar a tots tres, molt variats entre ells i sense dubte, pel que ens explicaven i el que vam poder veure, al campament de Las Raíces és on hi ha pitjors condicions amb tot, des del menjar vomitiu, l’aigua freda per dutxar-se, el fred a les nits, la manca de metges, el mal tracte tant per part de l’empresa de seguretat amb alguns dels seus treballadors racistes, com per Accem, l’ONG Catòlica que s’encarrega de coordinar tot el campament. Per tot això es va crear el Campamento de la Dignidad, just a les portes del campament oficial per intentar denunciar la situació que es viu dins i per donar un lloc a la gent expulsada del camp (els poden arribar a fer fora simplement per queixar-se del menjar). Aquesta experiència m’ha fet pensar molt amb els molts privilegis que tenim per haver nascut a una part del món i no a una altre.

Quina és la teva millor foto?

No ho sé, però vull pensar que encara no l’he fet i quan la faci esperó continuar pensant que encara no l’he fet per seguir aprenent i millorant dia rere dia.

Podries dir-nos gent que t’inspira?

M’inspiro sobretot en molts fotògrafs de la Associated Press, ja que en general tenen una manera de plasmar la notícia jugant molt amb la llum i amb un tractament d’imatge que m’atrau molt, no com altres agències que no valoren tant la qualitat fotogràfica sinó la notícia.

Per acabar només dir que si en una mani et creues amb un fotògraf, abans de pintar-li la càmera, pensa en si això t’aporta alguna cosa, o t’aportaria més deixar-lo treballar i que la teva lluita arribi a més gent.

Galeria fotos Victor Arias
Galeria fotos Victor Arias